Que és l’Osteopatia?

Osteopatia Pediátrica

L’osteopatia és una medecina natural i manual que es basa en un sistema de diagnòstic i tractament específic per aconseguir restablir l’equilibri del cos.


El precursor va ser Andrew Taylor Still. Va néixer a Virginia al 1828. Fill d’un pastor metodista i fisiòleg, aviat va voler continuar els passos del seu pare. Va estudiar medecina i enginyeria. Molt aviat es va veure enfrontat amb els límits de la medecina del seu temps. També va servir com a cirurgià de l’armada i al finalitzar la guerra s’enfronta a la pèrdua dels seus tres fills a causa d’una epidèmia de meningitis. Aquest fet és clau per replantejarse l’eficàcia de la medecina tradicional i va dedicar els següents 10 anys a l’estudi del cos humà i a una medecina més adient a les lleis de la natura.

Al 1874 crea l’Osteopatia, la proposa com una medecina alternativa i preventiva que es basa en el poder de l’autoguariment del cos on la clau és el sistema múscul esquelètic. Durant 10 anys d’estudi desenvolupa els principis de la osteopatia com els coneixem avui. Al 1892 crea la primera escola d’Osteopatia a Kirksville, American School of Ostepathy.

En què consisteix una sessió? A qui va dirigida?

En la primera visita es realitza un interrogatori verbal molt detallat per poder establir quins sistemes poden estar en compromís, una exploració ]sica global i extensa i tècniques de tractament totalment manual.

Osteopatia Pediátrica

Tot i que l’osteopatia te un sistema de diagnòstic manual propi, és interessant aportar la major quantitat de dades possible amb les proves mèdiques que ja s’han realitzat. Tota aquesta informació ajudarà a un diagnòstic més precís.

El ventall de tècniques utilitzades és molt ampli. Hi ha tècniques més enfocades a tractar problemes estructurals (articulacions, parts toves,…), unes altres que aborden els problemes viscerals i d’altres que realitzen un treball més específic a la zona del crani i la cara. En qualsevol dels casos, l’elecció de la tècnica més adient la marcarà el propi pacient i la natura de les seves necessitats.

L’evolució del tractament la marcarà la pròpia gravetat de l’afectació, el temps d’establiment i la resposta del cos al tractament. Cada persona evoluciona de forma particular, tot i així, el primer dia es pot fer un petit pronòstic.

L’osteopatia no té edats. S’en beneficien des dels nadons fins als més grans i en totes les etapes de la vida. Les tècniques es modificaran segons el pacient i les seves necessitats.

Indicacions de l’osteopatia?

Osteopatia Pediátrica
  • Trastorns múscul-esquelètics
  • Dolors d’esquena: lumbàlgies, dorsàlgies, cervicàlgies, fuetades cervicals, hèrnies discals, ciàtiques
  • Desequilibris posturals Patologia perifèrica
  • Trastorns viscerals
  • Inflamacions: Gastritis i Hepatitis
  • Osteopatia
  • Males digestions, hèrnies d’hiat, restrenyiment, adherències post quirúrgiques
  • Trastorns uro‐ginecològics: ovaris poliquístics, endometriosis, dolors menstruals, amenorrea, vaginisme, incontinències
  • Obstetrícia i preparació al part
  • TRASTORNS CRANIALS
  • Migranyes i mals de cap
  • Estats d’ansietat, bruxisme i disfuncions de l’ATM
  • Vermgens, marejos i acúfens
  • Sinusitis i rinitis
  • Canvis en l’estat d’ànim

Principis de l’osteopatia

L’estructura i la funció són interdependents:

L’estructura (articulacions, músculs, vísceres, etc) governa a la funció (caminar, respirar, digerir etc.) de la mateixa manera que si no hi ha una bona funció l’estructura es veurà afectada. L’equilibri entre les dues afavoreix la salut.

Osteopatia Pediátrica

La unitat del cos:

L’osteopatia tracta el cos de manera holística (global). Totes les estructures i funcions del cos estan interelacionades. El que passa en una part del cos pot afectar a qualsevol altre estructura. L’osteòpata no només tracta la part afectada sinó totes les estructures que hi estan relacionades. D’aquesta manera aconsegueix tractar no només l’afectació sinó l’origen del problema.

Llei de l’artèria suprema:

Qualsevol disfunció de la circulació (arterial,venosa, limfàtica, líquid cefaloraquidi, o nerviosa) ens pot provocar la malaltia. Afavorir la circulació i, per tant, l’aport de nutrients necessaris al teixit afectat corresponent combat l’evolució de la malaltia i ajuda a remetre‐la

.

Homeòstasi: mecanisme d’autoregulació i autoguariment:

El cos humà està conmnuament exposat a canvis (de gravetat, climàtics, estrès,…). Conmnuament ha de reaccionar a aquests canvis mitjançant el que els osteòpates entenem com la capacitat d’autocorrecció. Una pèrdua en la mobilitat, en la funció o en la pròpia tensió en els teixits, fa perdre aquesta capacitat afectant de forma important la salut

Osteopatia Pediátrica Osteopatia Pediátrica Osteopatia Pediátrica